Resultats de la cerca frase exacta: 253
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
capa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Posar-se, treure's, la capa. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d'aigua o de pluja. Capa de cor, magna. Capa de caputxa. Capa torera. capa pluvial [...]
capa
|
|
2.
capejar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer jocs (al toro) amb la capa. Resistir (un temporal) navegant a la capa. [...]
|
|
3.
albugínia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de teixit fibrós, forta, gruixuda i blanca que protegeix un òrgan. Capa que cobreix el testicle. [...]
|
|
4.
cutícula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pel·lícula, tel prim. Capa complexa, impermeable, aïllant i resistent, que recobreix la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes. Capa diferenciada d'hifes que protegeix el barret dels bolets. Capa externa del tegument dels artròpodes. [...]
|
|
5.
emboçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el boç (a un gos, a un cavall, etc.). Posar (la bufanda, la capa, etc.), cobrint la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S'emboçà la capa fins als ulls. [...]
|
|
6.
alquisser
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'indumentària moresca semblant a una capa, usada també com a cobertor de llits, de taules i d'altres objectes. [...]
|
|
7.
bioderma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa, generalment consistent i dominada per cianobacteris i bacteris, que es pot formar sobre el sòl, superfícies humides, fons de bassals, salines, etc. [...]
|
|
8.
decapar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la capa d'impureses (d'una superfície). Treure la capa d'òxid, de pintura o d'impureses, formada sobre (una superfície metàl·lica). [...]
|
|
9.
courar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'una capa de coure. [...]
|
|
10.
embrear
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una capa de brea. [...]
|
capa
1 1 f. [ED] [LC] Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Posar-se, treure's, la capa. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d'aigua o de pluja. Capa de cor, magna. Capa de caputxa. Capa torera.
1 2 [RE] capa pluvial Capa que porten els prelats i altres eclesiàstics en processons i actes del culte diví.
1 3 [LC] sota la capa del cel loc. adv. En aquest món. És el lladre més gran que hi ha sota la capa del cel.
2 1 f. [LC] Pretext, aparença que serveix per a dissimular alguna cosa.
2 2 [LC] sota capa de loc. prep. Sota pretext de.
3 1 f. [LC] Drap, fulla, etc., amb què s'envolten i cobreixen certes coses.
3 2 f. [LC] [TRA] Tros de lona enquitranada que envolta el pal d'una nau en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l'afogament.
4 1 f. [LC] Extensió uniforme d'una substància que cobreix alguna cosa. Una capa de guix, de pintura, de vernís. Donar tres capes de pintura a una paret. Peus de porc revestits d'una capa de farina, ous batuts i sucre. Capa o tel que fa el vi, la llet. Donar tres capes a una paret.
4 2 f. [MD] Extensió laminar d'una substància o d'un teixit, d'un gruix gairebé uniforme, que cobreix una estructura anatòmica.
5 1 f. [LC] Zona superposada a una altra. Capes de l'atmosfera. Les capes profundes de l'oceà.
5 2 [GL] capa d'aigua Aqüífer 2 2.
5 3 [FIA] [GL] capa d'ozó Capa de l'atmosfera terrestre que s'estén a una altura d'entre 10 i 50 quilòmetres, caracteritzada per la presència d'ozó.
5 4 [AQ] capa de compressió Capa corresponent a una part de la secció d'una biga sotmesa a compressió com a conseqüència d'estar carregada.
5 5 [GL] capa de terreny Estrat 1.
5 6 [OP] capa de trànsit Capa superficial del ferm amb què tenen contacte directe els vehicles que circulen, formada generalment per una mescla en calent de betum asfàltic i de granulats d'alta qualitat que es compacta fins a formar una massa dura i de superfície uniforme.
5 7 [GL] capa freàtica Nivell freàtic.
5 8 [ME] capa de fricció Zona de l'atmosfera terrestre que s'estén des del sòl fins a uns 600 o 800 metres d'altura, en què la fricció amb la superfície de la Terra afecta significativament el moviment de l'aire.
6 f. [SO] Estrat social.
7 f. [LC] [TRA] Gratificació que es dona al capità d'una nau mercant per les mercaderies que transporta.
8 f. [HIG] En heràld., peça consistent en una calça revessada.
9 [TRA] a la capa loc. adv. Amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del timó tota a sotavent, per tal de resistir millor un temporal. La nau es posa a la capa esperant que el vent amaini. Vàrem navegar a la capa durant tres dies.